Jaume CoponsAquest llibre tracta d’un noi de 18 anys; la historia se centra principalment en ell i el seu germà, en Jan, que, segons el protagonista, després d’un viatge havia canviat. Al principi en Jan només prenia tranquil·litzants i altres medicaments per calmar-se però davant del seu empitjorament, decideixen ingressar-lo al pavelló de psiquiatria de l’hospital de Sant Pau.
En Pol, el protagonista, gràcies a un viatge que fan els pares a Milan pot quedar-se amb en Jan més tranquil·lament. Passa el temps i en Pol s’adona que en Jan no solament no ha millorat gens sinó que ha empitjorat i decideix emportar-se’l sense que ningú els vegi.
Com que, si se n'anessin a casa, seria fàcil que els trobessin, en Pol decideix anar a una casa d’okupes on la tarda abans havia estat sense cap motiu. Allà són ben rebuts i aprofiten que la majoria dels okupes han marxat a una convenció a Euskadi. En Pol els explica la situació i truca al seu amic en Pepe perquè els ajudi i porti medicació per a en Jan. Es posen d’acord per esbrinar el que està succeint i per això truquen a la metge que es feia càrrec d’en Jan, la Berta, que s’afegeix al grup per investigar. Mentre busquen proves per l’hospital Sant Pau, el protagonista xerra amb en Fermí, el company d’habitació d’en Jan, que li explica que l’Albert, un altre doctor de l’hospital li ha donat uns disquets molt importants perquè els guardi però, donada la situació, els dóna a en Pol. Quan tornen a casa es troben en Pepe estabornit al terra i amb en Jan desaparegut. Al cap d’una estona reben la trucada de l’Albert, el qual els diu que té en Jan i que si el volen tornar a veure li hauran de donar els disquets.
És un llibre intrigant, atractiu pel fet de tenir personatges adolescents com a protagonistes. Encara que és una mica inversemblant la situació, la seva història t’encurioseix i t’incita a acabar-lo. M’ha agradat força.
SERGIO DOMÍNGUEZ