dissabte, 11 de febrer del 2012

Set dies

Jaume Copons



Aquest llibre tracta d’un noi de 18 anys; la historia se centra principalment en ell i el seu germà, en Jan, que, segons el protagonista, després d’un viatge havia canviat. Al principi en Jan només prenia tranquil·litzants i altres medicaments per calmar-se però davant del seu empitjorament, decideixen ingressar-lo al pavelló de psiquiatria de l’hospital de Sant Pau.



En Pol, el protagonista, gràcies a un viatge que fan els pares a Milan pot quedar-se amb en Jan més tranquil·lament. Passa el temps i en Pol s’adona que en Jan no solament no ha millorat gens sinó que ha empitjorat i decideix emportar-se’l sense que ningú els vegi.


Com que, si se n'anessin a casa, seria fàcil que els trobessin, en Pol decideix anar a una casa d’okupes on la tarda abans havia estat sense cap motiu. Allà són ben rebuts i aprofiten que la majoria dels okupes han marxat a una convenció a Euskadi. En Pol els explica la situació i truca al seu amic en Pepe perquè els ajudi i porti medicació per a en Jan. Es posen d’acord per esbrinar el que està succeint i per això truquen a la metge que es feia càrrec d’en Jan, la Berta, que s’afegeix al grup per investigar. Mentre busquen proves per l’hospital Sant Pau, el protagonista xerra amb en Fermí, el company d’habitació d’en Jan, que li explica que l’Albert, un altre doctor de l’hospital li ha donat uns disquets molt importants perquè els guardi però, donada la situació, els dóna a en Pol. Quan tornen a casa es troben en Pepe estabornit al terra i amb en Jan desaparegut. Al cap d’una estona reben la trucada de l’Albert, el qual els diu que té en Jan i que si el volen tornar a veure li hauran de donar els disquets.


És un llibre intrigant, atractiu pel fet de tenir personatges adolescents com a protagonistes. Encara que és una mica inversemblant la situació, la seva història t’encurioseix i t’incita a acabar-lo. M’ha agradat força.




SERGIO DOMÍNGUEZ

dimecres, 8 de febrer del 2012

El misteri de l'illa de gel

Enric Larreula


En aquesta història es narra l’expedició anglesa del vaixell Bear, que l’any 1884, sota el comandament del capità Schley, intentava explorar el nord de Grenlàndia i trobar un camí per acostar-se al pol Nord. A causa d’una tempesta i d’una col·lisió amb un iceberg el Bear va perdre alguns homes de la tripulació i va quedar atrapat entre el gel. Els homes del capità Schley es van veure obligats a abandonar el vaixell i a preparar-se per passar l’hivern en un lloc desconegut.


A partir del moment que la tripulació deixa el vaixell i baixen a terra comencen a desaparèixer homes i d’altres van sent assassinats d’una manera estranya i brutal. Després d’un seguit de pistes que segueix el capità Schley s’adona del terrible misteri que envolta aquella illa, però ja no pot evitar el tràgic final dels seus homes.


ROBERTO MORENO

dimecres, 1 de febrer del 2012

Per què no m'ho deies?





David Nel·lo


Cruïlla


La Maria un dia troba una carta al despatx del seu pare. Aleshores veu que el remitent és d’Austràlia i sense pensar-ho dues vegades la llegeix i hi descobreix que potser té un germà a Austràlia. Llavors la Maria s’apunta la direcció i hi envia una carta.


En Daniel, des de l’altra punta del món, llegeix la carta quan aconsegueix que algú la hi tradueixi i no s’ho pot creure. A partir d’allà ell i la Maria s’envien cartes durant un any, i en Daniel fins i tot aprèn català. L’australià decideix anar a Barcelona a conèixer la Maria en persona i, sobretot, el seu suposat pare, i així ho fa.



Aquest llibre m’ha semblat molt interessant perquè és una novel·la realista, l’autor no diu que estigui basada en fets reals però podria ser-ho fàcilment. No m’he identificat amb cap personatge però els entenc. Trobo que el ritme del llibre és l’adequat: s’entreté en moments de tensió i passa ràpid pels detalls sense importància. El final m’ha agradat molt perquè no me l’esperava. Ja he recomanat aquest llibre entre els companys de classe.


NÚRIA MARTÍNEZ