
Joan Miquel Oliver
Empúries
Al final de la novel·la, explica com s’han conegut, o sigui que explica el passat i quina relació tenen, i quina tenien: en definitiva, enllaça totes les històries que explica.
LORENA CASTILLEJO
Blog del Pla de lectura de l'IES Serrallarga (Blanes). Alumnes de 4t d'ESO

David Cirici
Agatha Christie
Marina Rubio
Jordi Sierra i Fabra
Edebé
Diuen que anar a l’Índia et canvia la vida, que un cop ets allà la teva forma de veure i valorar les coses, la teva forma de sentir i de pensar, fan un canvi radical... I això és el que li succeeix a la Sílvia, protagonista d’aquesta història. La Sílvia és una estudiant de medicina, filla de metges de prestigi, de família adinerada i, que portant la contrària al seu estil de vida i en especial als seus pares i el seu xicot, amb la intenció de viure una experiència que l’ajudi a conèixer-se a si mateixa i proposant-se intentar ajudar a “canviar” el món; decideix viatjar a l’Índia com a cooperant en un humil hospital (humil tirant a miserable) l’RHT, on coneixerà l’Elisabet Roca, una doctora resident a l’Índia que ajudarà la Sílvia, mitjançant la seva experiència, a suportar els pitjors moments que el país ofereix a la jove cooperant. Allà també coneixerà en Leo, un altre cooperant espanyol com ella, d’uns 23 anys, oftalmòleg, que amagarà sota una armadura freda, els seus sentiments cap a la Sílvia, amb la que guanyarà una amistat molt especial. I després tenim en Mahendra, un príncep indi, vidu i solitari que va perdre la seva dona i els seus fills en un tràgic accident. En Mahendra intentarà seduir la Sílvia, sempre sota el respecte que l’educació índia ofereix al príncep, ell mostrará a la noia la veritable Índia, l’essença del país, les dues cares de la moneda... La Sílvia es veurá inmersa en un viatge que canviará la seva forma de pensar i la vida que havia tingut fins ara, que l’ajudará a saber qui és, allunyada dels luxes i l’estrès de Barcelona.
M’ha semblat un llibre força interessant ja que tracta d’una problemàtica social important com és la pobresa d’un país com l’Índia i parla a l’hora del seu exotisme. L’autor ha treballat molt bé els seus personatges ja que pateixen una evolució, força imprevisible, al llarg de la història.
Hermínia MasAquest llibre m’ha agradat moltíssim, ja que és fantasia, però es torna realitat... ens demostra que si ens hi esforcem i estem segurs d’alguna cosa tot pot ser possible. Crec que aquet llibre és un dels meus preferits, i el recomanaria sense cap dubte.
ELIANA ACEVEDO
Idriss és una noia que vivia amb el seu pare, ja que la seva mare va morir cinc dies després d'haver nascut ella. Es dedicava a vendre teles amb el seu pare i un dia, un venedor de joies que es deia Rustam, es va interessar per ella. En Rustam li regalava joies, i tot el que es podia comprar amb diners, fins que li va confessar les seves intencions. Ella, il·lusionada, va acceptar, advertida pel seu pare, que si prenia aquesta decisió, no es podia fer enrere. Un bon dia, a la parada del costat de l’Idriss hi van robar i ella ho va veure tot. L’home de la parada va sortir corrents per atrapar el lladre, però va atrapar en Farkhat, per equivocació. A causa d’això, l’Idriss, en Farkhat i el mercader es van ver amics i es contaven un munt d’històries, mentre que en Farkhat i l’Idriss es sentien connectats per mirades i somriures. Ella,va sentir com poc a poc s’anava enamorant d’aquell noi mentre que estava compromesa amb un altre que no estimava. Els dies passaven i l’amor entre ells anava creixent fins que va arribar el dia de la boda. Per culpa del seu pare, per fets del passat, ella no podia fer-hi res, ja que els pares dels nois tenien un tracte. Però l’Idriss estava segura del que anava a fer, estimava en Farkhat, i no es podia casar amb en Rustam.
Penso que és un llibre molt realista, narra una història que, al cap i a la fi, li pot passar a tothom. Qui no s’ha “enamorat” d’una persona i amb el temps s’ha adonat que no era així? Que només és una il·lusió? Després coneixes una persona i sents coses que mai havies sentit per ningú. Em sento identificada amb la protagonista i potser també amb l’autora, ja que al principi del llibre hi ha una dedicatòria: “Per aquell a qui m’uneix un fil de seda” .
Li recomanaria aquest llibre a persones a qui els agradin les històries d’amor, que es puguin sentir identificades amb la protagonista en algun sentit. Gràcies a aquest llibre, també he pogut conèixer una cultura diferent de la nostra i les seves maneres de fer en les relacions amoroses. En definitiva, el trobo interessant, entretingut, i penso que és un llibre fàcil de llegir.
JENNIFER BERNAL
Fred Uhlman
Columna
Aquesta novel·la explica un succés molt important de la història. El 1933 Hitler arriba al poder i posa indirectament fi a una amistat entre un jueu i un aristòcrata. Els nois es van conèixer a l'institut. El noi jueu havia arribat a aquell institut per primera vegada i el jove burgès es va sorprendre que aquest tingués un nom tan alemany. Finalment es van fer amics durant un temps, perquè les seves diferències ho destrossaven tot, sobretot la diferència religiosa. El jueu es va veure obligat a fugir amb la seva família a Àfrica, i allí es va oblidar del seu gran amic i del país d’on havia sigut expulsat.
Trenta anys després, es troben i recorden vells temps i es separen novament. Després d’un temps, l'aristòcrata rep una carta de l'exèrcit amb un llistat d’un gran nombre de difunts, i hi figurava el seu amic, amb la nota "Von Hohenefels Konradin implicat en el complot de assassinar a Hitler, Executat’’.
MADY VISAN
Maria Angelidou Aquest llibre m’ha interessat molt perquè a mi m’agraden els llibres de fantasia. Alguns mites ja els coneixia i d'alguns altres en coneixia una versió diferent però tot i així el llibre m’ ha entretingut i he après moltes coses.
El mite que més recordo:
Un dia Apol·lo es va trobar amb Cupido i es va burlar d’ ell perquè deia que un nen tan petit com ell no sabria manejar un arc com el que tenia. Cupido enutjat va disparar una fletxa contra Apol·lo. Aquest es va enamorar d’ una nimfa que passejava per allà . El déu va anar corrent darrere Dafne però aquesta fugia espantada i va fugir pel bosc. Dafne, cansada de córrer, va demanar ajuda al seu pare que estava al cel i aquest va transformar Dafne en un llorer. Apol·lo, desconsolat, va plorar al costat de l’arbre sentint la seva gran pèrdua.
MARC MARTÍN