Idriss, la noia del fil de seda

Hermínia Mas
Edicions del roure de can Roca

Idriss es va prometre amb un noi anomenat Rustam, però ella només s’havia fixat amb les seves riqueses. Després d’uns dies el destí va fer que es trobés amb un noi anomenat Farkhat, que era pobre, però a ella si li agravaba de veritat. Ho va comentar al seu pare, però ell li va explicar que uns anys abans que la seva mare morís ell es va comprometre amb el pare del seu promès Rustam. Aquesta promesa deia que la filla que tindria ell es casaria amb el seu fill. Van fer aquest pacte perquè li donés diners perquè la mare estava molt greu. I així va ser, ella es va casar amb Rustam però estimant Farkhat. Però l’endemà van trobar junts Idriss i Farkhat. Aleshores van portar el noi a un desert sense aigua, ni menjar ni res, i havien de llançar Idriss del minaret més alt de la ciutat. Però al final passa una cosa inesperada...

Aquest llibre m’ha agradat moltíssim, ja que és fantasia, però es torna realitat... ens demostra que si ens hi esforcem i estem segurs d’alguna cosa tot pot ser possible. Crec que aquet llibre és un dels meus preferits, i el recomanaria sense cap dubte.

ELIANA ACEVEDO

Idriss és una noia que vivia amb el seu pare, ja que la seva mare va morir cinc dies després d'haver nascut ella. Es dedicava a vendre teles amb el seu pare i un dia, un venedor de joies que es deia Rustam, es va interessar per ella. En Rustam li regalava joies, i tot el que es podia comprar amb diners, fins que li va confessar les seves intencions. Ella, il·lusionada, va acceptar, advertida pel seu pare, que si prenia aquesta decisió, no es podia fer enrere. Un bon dia, a la parada del costat de l’Idriss hi van robar i ella ho va veure tot. L’home de la parada va sortir corrents per atrapar el lladre, però va atrapar en Farkhat, per equivocació. A causa d’això, l’Idriss, en Farkhat i el mercader es van ver amics i es contaven un munt d’històries, mentre que en Farkhat i l’Idriss es sentien connectats per mirades i somriures. Ella,va sentir com poc a poc s’anava enamorant d’aquell noi mentre que estava compromesa amb un altre que no estimava. Els dies passaven i l’amor entre ells anava creixent fins que va arribar el dia de la boda. Per culpa del seu pare, per fets del passat, ella no podia fer-hi res, ja que els pares dels nois tenien un tracte. Però l’Idriss estava segura del que anava a fer, estimava en Farkhat, i no es podia casar amb en Rustam.

Penso que és un llibre molt realista, narra una història que, al cap i a la fi, li pot passar a tothom. Qui no s’ha “enamorat” d’una persona i amb el temps s’ha adonat que no era així? Que només és una il·lusió? Després coneixes una persona i sents coses que mai havies sentit per ningú. Em sento identificada amb la protagonista i potser també amb l’autora, ja que al principi del llibre hi ha una dedicatòria: “Per aquell a qui m’uneix un fil de seda” .

Li recomanaria aquest llibre a persones a qui els agradin les històries d’amor, que es puguin sentir identificades amb la protagonista en algun sentit. Gràcies a aquest llibre, també he pogut conèixer una cultura diferent de la nostra i les seves maneres de fer en les relacions amoroses. En definitiva, el trobo interessant, entretingut, i penso que és un llibre fàcil de llegir.

JENNIFER BERNAL