dijous, 26 de gener del 2012

L'esquelet de la balena

David Cirici

Empúries


El llibre l’Esquelet de la balena tracta sobre 112 nois que estudien i viuen en una escola molt diferent a les nostres. A aquella escola, no hi havia altres persones a part dels alumnes. Els professors eren holografies, els menjars i la roba els portaven màquines. Aquests nois no sabien què era viure en una ciutat, on hi pot haver cotxes, camions, platges... ja que la seva escola estava situada a dalt d’una muntanya.
Un dia, un noi que es deia Antoni, va tenir un accident a les dutxes, es va quedar tancat, i es va fer sang al peu amb vidres quan va sortir. Va haver de marxar a un hospital. El van portat cap allà, i allà va poder veure un noia que era humana, com els altres 111 nois. Però aquesta noia li podia servir de gran ajut per saber coses sobre aquella escola tan misteriosa.
Mentre l’Antoni passava uns dies a l’hospital, els companys eren a l’escola. Uns nois de l’escola, descobreixen com va el funcionament de les màquines, i comencen a utilitzar-los com volen (poden anar a la biblioteca tantes vegades com vulguin, menjar a l’hora que vulguin...). Van avançar una excursió un dia. Mentre la feien, van anar per un altre camí, i és en aquell moment quan van trobar una noia. Van quedar el dia següent amb més temps. Finalment, algú cala foc a l’escola, i els alumnes han de marxar. Van a l’escola de les noies, que era gairebé igual. Allà fan noves amistats, i descobreixen com són les noies, què els agrada, i altres coses.


La idea de fer un llibre on un gran grup de nois estiguin en una escola diferent i després coneguin noies, m’agrada. Però no he entès encara quina relació hi ha entre el títol del llibre i el llibre. Sí que és veritat que a l’escola dels nois hi havia un esquelet de balena, i que després de l’incendi tornen a agafar coses, i agafen l’esquelet, peça per peça. Però amb aquest títol del llibre pensava que seria diferent, i que hi tindria molt a veure. El final no m’ha agradat gaire, perquè es mor una companya, però es pot dir que és un final obert. Aquest llibre m’ha agradat pel tema, i l’estil de l’autor és clar, tot i que hi ha paraules que m’han costat d’entendre.


SANDRA ALCARAZ

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada